Capítol 1.041. Entre els anys finals del segle XIX i tota la primera meitat del segle XX, un període de transformacions polítiques i socials profundes, el Vaticà va haver de reformular sovint les seves posicions. Des del papa Lleó XIII, empès pel context de la Revolució Industrial i l'auge del moviment obrer, fins a Pius XII, que va viure com a pontífex la Segona Guerra Mundial, l'Església va viure moments convulsos i decisius. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador i Diego Sola, doctor en Història Moderna amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona, on és professor lector i director del Màster en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental, segles XV-XIX; autor del llibre "Història dels papes".

Capítol 1040. En els anys seixanta del segle passat, quan les novetats musicals que triomfaven al món arribaven amb comptagotes i fer rock and roll en castellà semblava impensable, una banda fundada a Barcelona va aconseguir destacar. Amb diversos canvis de formació respecte al quartet original, van aconseguir mantenir-se plenament actius al llarg dels seixanta i els setanta, fusionant estils, combinant les lletres en castellà i en anglès, i reinventant-se amb cada nou disc. Es caracteritzaven per anar sempre a la seva, sense identificar-se amb un sol moviment o etiqueta, i per això pensaven que el seu nom els esqueia. Eren una estrella solitària. Eren Lone Star. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pere Gené, compositor i cantant del grup Lone Star, coautor del llibre "Dejadme que os cuente algo del grupo Lone Star", d'Editorial Milenio.

Capítol 1039. El 15 de març de 1972, en una ciutat de Nova York coberta per una nevada intensa, s'estrenava una pel·lícula que faria història, la més taquillera del seu temps, en plena consolidació del Nou Hollywood. Era un relat criminal, fosc i violent, que prenia elements de la tragèdia grega i els drames shakespearians per posar de manifest la corrupció de la institució familiar. Aquesta adaptació d'una novel·la de Mario Puzo, dirigida per Francis Ford Coppola, es titulava "El padrí", i abans d'arribar a la pantalla havia hagut de superar tota mena de dificultats, algunes d'elles dignes de fer-ne una altra pel·lícula. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Josep Maria Bunyol, guionista de l'"En guàrdia", director i presentador del programa de cinema d'iCat, "Memento", professor a la UAB i autor del llibre "Per un grapat d'històries. Moments mítics del cinema", editat per Ara Llibres.

Capítol 1038. La concentració d'espectacles populars a l'avinguda del Paral·lel va constituir un fenomen excepcional que responia a una demanda social de la ciutat de Barcelona entre el final del segle XIX i les primeres dècades del XX, fins a l'esclat de la Guerra Civil. La magnitud d'aquest fenomen i la petjada que va deixar en la societat catalana de l'època han estat sovint menystingudes, però es tracta d'una concentració d'arts escèniques d'una personalitat única en el conjunt d'Europa, gràcies a un públic de menestrals, obrers i botiguers. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Eduard Molner, doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona, professor universitari, creador escènic i escriptor; autor del llibre "El Paral·lel fent país, 1894-1936", d'Institut del Teatre Edicions i Arola Editors.

Capítol 1.037. Entre el 28 de juliol i el 3 de setembre de l'any 1285, en temps de Pere II el Gran, una flota reduïda de galeres catalanes, reforçada en un segon i definitiu assalt per l'armada siciliana encapçalada per l'almirall Roger de Llúria, es va enfrontar a una flota francesa que la superava clarament en nombre. Aquestes escaramusses van tenir lloc a prop de les Formigues, uns petits illots situats a menys d'una milla de la costa entre Palamós i Palafrugell. Els vaixells catalans van aconseguir agafar per sorpresa l'armada francesa de Felip III l'Ardit i fer-la caure en un parany, en una de les batalles navals més interessants de la història de la Corona d'Aragó. En parlem amb Josep Maria Solé i Sabaté, historiador, i Pol Junyent, doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat CAIMMed, "La Corona catalanoaragonesa, l'Islam i el món mediterrani".